Em? costava creure en el meu sentiment perque pensava que l`orgull no servia per a res (per a oblidar-lo en tot cas). Però vui crec en ell, per a mi, per a qui el busca, per a qui no.
Silenciaré les coses que faig, i fan mal, com la violència, com el odi, com la venganÇa, doncs no són meus encara que els anfonses dins de mi. No són meus perque no els vuic, perque no els alimente, perque no m`omplin, perque em rebenten, perque em destruixen, perque no mereixen de mi un escrit (ni de ningú, però respecte qui ho faja). Done el millor de mi: la meua creació, la meua poesia, siga entesa o no, el meu sonriure, els meus somnis, el meu sentiment perque en ells construeixo el que sóc, el que vuic: el meu acte poètic, sense mal, sense despesa. No tinc butxaques per al dol, per a escriure-lo, perque ell ja est? , sense remei, en molts puestos.
